Garrotxí de l'any

Divendres passat es varen atorgar les distincions que s’engloben en la nit del Garrotxí de l’any, que des de fa un temps organitza el C.I.T. d’Olot. En diferents ocasions he manifestat el meu suport a la gent del Centre de Iniciatives Turístiques, que són un clar exemple de “societat civil” que treballa en favor d’una ciutat, organitzant activitats de les que en gaudeix una gran quantitat de ciutadans, tant d’Olot com de la resta del nostre país.

Avui volia dedicar el post a parlar d’un aspecte, per mi molt positiu, que aporta la nit del Garrotxí. Sovint no som conscients de que aquella persona que saludem habitualment en el mercat o aquell veí tant amable amb la que conversem habitualment tot fent el cafè, desenvolupa una tasca valuosa per tota la comunitat i la festa del garrotxí serveix per fer absolutament visible els mèrits de moltes persones. Aquest any ha quedat ben palès que a la Garrotxa hi viu l’esportista que, en representació d’Espanya, més medalles olímpiques ha aconseguit, o que l’investigador que ha aconseguit una vacuna per una malaltia del bestiar com és la “llengua blava” és de Santa Pau o que el fundador del CETT, un grup d’empreses dedicat a la formació, investigació i promoció del turisme, és olotí.

No puc referir-me a tots els premiats o nominats doncs m’allargaria més del que em permet aquest post, però sí que voldria deixar constància de la meva felicitació a tots ells i, tal com ja vaig acabar l’anterior post, fent un reconeixement públic de totes aquelles persones que, amb la seva dedicació i esforç. fan d’Olot i de la Garrotxa un lloc privilegiat a on viure.

La Fundació Tommy Robredo i el Memorial Santi Silvas

A Olot tenim un gran campió. Un gran esportista que guanya partits i competicions a nivell internacional i que a nivell local rep reconeixements com el que fa pocs anys se li va concedir com a “Garrotxí de l’any”. Però un gran campió ho és més, sí a més de guanyar a la pista, demostra en el dia a dia la seva vàlua com a persona. En Tommy Robredo des de ben petit ha demostrat que, a més de saber jugar a tennis molt bé, és un bon amic dels seus amics i que té uns valors i uns principis que el defineixen com una gran persona.

Fa uns dies es va desenvolupar a Olot una competició de tennis en cadira de rodes. De fet la competició de més nivell en aquest esport que es celebra a l’estat espanyol i això va ser possible per la implicació de moltes persones però especialment pel compromís d’en Tommy per homenatjar a un amic: En Santi Silvas.

En Santi era un gran esportista al que la vida va tractar injustament, doncs a més de patir un accident i quedar en cadira de rodes, va morir ben jove sense poder acabar de demostrar les moltes coses que era capaç d’aportar a la nostra societat. A CDC ens ho va demostrar amb la seva militància i participant en l’oferta electoral que va encapçalar l’Eudald Morera. El seu record, l’entusiasme que posava en molts projectes, la voluntat de seguir endavant per més que la vida t’ho posi difícil, va deixar una gran petja en molta gent.

En Santi o en Tommy o la Magalí, decisiva en la organització d’aquest torneig, formen part d’aquest Olot que va endavant, que ens situa en el mapa i que està preparat per oferir als olotins i olotines perspectives d’un futur encara millor que aquest present que ens toca viure i que ens permet sentir-nos tant orgullosos de la nostra ciutat, com em vaig sentir la setmana passada assistint a la final d’aquest gran torneig.

Europees, a Olot ha guanyat CiU !!!

Han passat les eleccions europees i voldria dedicar un post a comentar els resultats que s’han produït a la meva ciutat, que clarament han set favorables a Convergència i Unió.

Tot i això, d’entrada sobta la dada de la participació. Només un de cada tres olotins han volgut exercit el seu dret a votar i a expressar la seva opinió i això evidentment no és una bona notícia. Dels gairebé 8000 olotins i olotines que varen votar, un de cada tres va confiar en Convergència i Unió i, per nosaltres això és una bona notícia. Mentre els socialistes baixaven un 7 % nosaltres pujàvem en igual proporció. És més, tot i la disminució de la participació, som la única força que augmenta el número de vots en valor absolut. Ens varen fer confiança d’una forma majoritària en 31 de les 47 taules electorals i només en dos barris molt concrets de la ciutat ens va faltar el suport que sí varem aconseguir en el conjunt de la comarca i de les comarques gironines. I parlant de comarques gironines, Olot és la ciutat amb més habitants en la que CiU va ser la força més votada.
Expressada la satisfacció per uns resultats que ens han set prou favorables, crec que també s’ha de dir que això no va més enllà ni significa més que en aquesta ocasió hem aconseguit guanyar-nos la confiança dels nostres conciutadans. Hi ha una part important dels olotins i olotines que estan disposats a donar-nos el seu suport i només de nosaltres depèn que, quan vagin a votar, ho expressin clarament. Aquesta és la feina que cal fer i que a més s’ha de fer de manera excel•lent. No fallarem !
Sí algú vol més informació sobre aquests resultats podeu consultar-los a qualsevol dels següents links: http://eleccions.olot.org/AJ_menu.asp?Convocatoria=5&data1=20090607&data2=20040613&submit=Consultar+Resultats# o http://resultados2009.mir.es/99PE/DPE0917911499.htm?d=969

Olot a mig mandat.

Olot viu un moment molt especial, amb obres en gairebé tots els barris de la ciutat que ben segur milloraran les condicions de vida de molts olotins i olotines, però amb aspectes negatius que projecten ombres sobre el dia a dia que ens toca viure. No voldria tornar a insistir en la gestió municipal que ha portat com a conseqüència l’augment dels impostos que han de pagar els nostres conciutadans, ni en els retards i endarreriments de infraestructures bàsiques pel nostre dia a dia, ni en l’endeutament que influirà decisivament en els futurs governs municipals, ni en l’oblit dels petits aspectes que fan més agradable la vida en una ciutat, sinó que voldria dedicar el post a explicar en quatre línies, sí això és possible, com ha de ser l’Olot que volem i a on destinarem els nostres esforços en el moment que tinguem la responsabilitat de governar la nostra ciutat.
Volem un Olot en el que la qualitat de vida sigui un signe de identitat i això vol dir amb uns bons serveis que donin resposta a les necessitats i a les ambicions dels olotins i olotines. Mobilitat, seguretat, neteja, jardineria han de ser eixos bàsics de la nostra actuació
Volem un Olot en el que la gent s’hi guanyi bé la vida i això vol dir treballar per donar resposta a les necessitats de les nostres empreses en sol industrial o en serveis, que els turistes que venen atrets pel nostre paisatge, es quedin a Olot i gaudeixin de molts punts d’interès que avui son poc evidents, i que quan es quedin trobin un centre comercial a cel obert que són tot els carrers del nostre nucli històric
Volem un Olot en el que la convivència sigui un signe de identitat valorat per tothom
Volem un Olot en que es prioritzin les polítiques que generen riquesa en front de totes aquelles que només suposen despesa, de polítiques que només compten amb el sector públic i menystenen la iniciativa privada, que no són capaces de reconèixer l’alt valor dels nostres emprenedors tant en el camp de la cultura com de l’art o empresarial.
Que tots hi estem d’acord en aquest model de ciutat ? Doncs hi ha qui fa més de deu anys que governa i que hauria de ser capaç de presentar uns resultats més evidents i això per molts olotins no és així.

Avui és el dia

Personalment tinc necessitat d’explicar que hi fem a l’ajuntament d’Olot o a CiU , tant com a regidors com a militants i com a membres dels diferents comitès que porten la vida del partit a Olot i a la Garrotxa. I avui és el dia en que hem decidit fer-ho públicament i d’una forma oberta a tothom que ens vulgui escoltar. No cal dir que m’agradaria que la sala de l’Orfeó fos ben plena – pels comentaris que m’arriben segur que tindrà un gran aspecte - i estic convençut que tots els que no podran venir tindran un motiu més que justificat.

Crec que sí volem governar Olot, i ho farem, ens hem d’acostumar a donar comptes i avui és el dia que hem escollit per fer-ho.

Fins a les 8 !