L'Hospital Comarcal de La Garrotxa

Dissabte passat es va col•locar la primera pedra del futur Hospital Comarcal de la Garrotxa, projecte en el que personal, familiar i professionalment em sento plenament identificat. Finalment la jornada va ser un dia amb sensacions contraposades.

Satisfacció per què es va concretant un gran projecte per la nostra ciutat, la nostra comarca i per la sanitat d’aquest país. Satisfacció per la voluntat expressada pels responsables d’executar l’obra de que els terminis s’escurçaran, i que podrem disposar d’aquesta infraestructura tant necessària abans del que podem imaginar. Satisfacció per la il•lusió que brillava en els ulls de molts companys de feina presents en l’acte.

I, tot i que havia decidit no parlar-ne, tristor per la sensació de marginació personal i per la manipulació política de tot l’acte. Per la manipulació que posteriorment es vol fer dels meus companys, per les acusacions absolutament falses de buscar protagonisme quan l’únic objectiu és no deixar-me menystenir ni trepitjar per part de qui va organitzar l’acte, que a dia d’avui segueix en l’anonimat. Us puc ben assegurar que ningú de CiU va ser consultat tot i que el futur hospital és comarcal i que formem part del Patronat de l’Hospital de Sant Jaume, sí és aquesta institució i els seus directius els responsables de l’organització.

En fi, voldria acabar expressant el meu convenciment de que aquesta tristor serà satisfacció el dia, encara més important que el passat dissabte, en que col•loquem la darrera pedra i posem a disposició dels olotins un equipament que millorarà moltíssim la qualitat de vida de la nostra comarca. Que tots en puguem gaudir !

El ple del pressupost pel 2010

Ahir, en un ple trist que no mereixen els olotins i olotines, varen aprovar-se el pressupost i les ordenances fiscals, es a dir els impostos i les taxes, que marcaran l’activitat econòmica de l’ajuntament d’Olot, durant el 2010.

És trist que unes eines tant importants i decisives s’hagin d’aprovar en segona votació, pel vot de qualitat de l’alcalde, i amb una argumentació tant poc relacionada amb les necessitats econòmiques de la nostra ciutat com fou que “això facilitarà el funcionament intern de l’ajuntament, doncs amb un pressupost prorrogat …”. Ben segur que hauria set més efectiu pels olotins deixar clar als socialistes que estan en minoria i que tenen l’obligació de buscar acords, per tal de que tothom pugui veure’s representat en els comptes del nostre consistori.

Convergència i Unió, obviant molts punts en que les nostres prioritats ens haguessin obligat a demanar canvis, vàrem concretar les nostres peticions en abaixar els impostos per millorar la liquiditat de famílies i empreses, es a dir augmentar els diners en poder dels ciutadans, i rebaixar el crèdit a demanar, tot ajustant-lo al que s’amortitza, es a dir no seguir endeutant-nos més pel perill que significa un deute de 28 milions i escaig d’euros per una ciutat de 32000 persones.

La resposta de l’equip de govern socialista va ser molt més clara en la trobada prèvia que en el ple: “No, per què no volem doncs pensem diferent”. I això només ens deixava un camí: Votar en contra de la seva proposta. Tal com ja els havíem manifestat l’any passat en l’aprovació dels comptes pel 2009, la nostra abstenció era l’últim rampell de responsabilitat sí ells no canviàvem d’actitud. No s’ha evidenciat cap canvi ni voluntat d’acostament i el nostre NO estava cantat. Un dia ben trist, com hi ha Déu !

Sant Lluc i altres coses

Un cop passat el cap de setmana de Sant Lluc, a Olot encarem la negociació del pressupost municipal pel 2010. Negociació que ben segur serà difícil i feixuga, doncs veig signes de que l’equip de govern socialista està poc disposat al pacte i a la consegüent modificació del seu projecte de pressupost que tota negociació que acabi en acord comporta. Dic això per què l’esforç que han esmerçat en fer públics tots els detalls dels números pel 2010 i la quantitat de maquillatge que podem trobar en les seves explicacions, fan poc creïble la seva disposició a negociar i pactar. Potser, com diuen alguns, ja tenen acords amb algun grup de l’actual oposició. Potser només són sensacions meves, i res amb faria més feliç que tenir que reconèixer el meu error, però ... en pocs dies tindrem la resposta.

D’altra banda també m’agradaria compartir les meves impressions sobre la Fira i sobre la presència al carrer de la gent de Convergència durant la tarda de dissabte. La Fira, que va comptar amb moltíssims visitants demostrant una vegada més les possibilitats de promoció de la ciutat que ens ofereix aquest certamen i les ganes que tenen els olotins de tenir una gran fira, em va decebre pel que fa als seus continguts en el camp del turisme i de la promoció de la nostra ciutat i de la comarca. Molt millor la propaganda prèvia a la fira que la realitat que ens va fer evident una passejada pels diferents espais dels pavellons situats en l’antiga estació. Un bona idea malbaratada en la seva execució i un altre oportunitat perduda.

Això sí, per la tarda a la zona del passeig de Barcelona a on varem instal•lar la nostra carpa, les sensacions personals varen ser molt més positives. Moltes persones parlant obertament de la necessitat d’un canvi, tant al país com a la ciutat, molts olotins i olotines donant-nos suport, dirigint-nos paraules amables per encoratjar-nos a seguir en la línia de treball, ... i la sensació que estem en el bon camí per aconseguir el nostre objectiu, que no és altre que guanyar-nos la confiança dels nostres conciutadans.

Sant Lluc, una gran festa olotina

Avui comença una setmana curta però intensa per la ciutat d’Olot. El proper cap de setmana celebrem la Fira de Sant Lluc, que per molts olotins ha d’acabar convertint-se en la segona festa major de la ciutat i ser motiu de crida per molts forans que volen conèixer la nostra realitat i, per molts garrotxins, motiu de gaudi dels diferents espais i iniciatives que fan lluir la capital de La Garrotxa.

La nostra aposta que venim repetint any rere any és clara: Una fira comercial potent en el sector del turisme de natura, en la que tindrien un lloc preferencial temes com el senderisme, la gastronomia, l’art que va des de la pintura al paisatge i que posa en joc aspectes importants de la nostra ciutat com el llegat Clarà o les activitats de l’Escola del Carme, .. i tot això impulsat, organitzat i liderat per les entitats que viuen el dia a dia d’aquest important sector econòmic. L’ajuntament al costat del teixit associatiu i no a sobre, controlant i mediatitzant com fan els nostres companys de l’equip de govern del PSC.

La Fira es complementaria, segons la proposta que ja varem presentar en les eleccions municipals de 2007, amb una Fira del dibuix que ja atrau a molts olotins i visitants, amb la Fira del bestiar i amb exposicions i xerrades per conèixer com treballen el turisme de natura en altres indrets del mon. Per això convidaríem una regió europea que destaqui en aquest camp i que ens pugui aportar experiències positives que han implantat en el seu entorn
Per últim volem completar tota aquesta oferta amb activitats lúdiques i culturals i per això demanaríem la implicació de penyes i entitats, que ja col•laboren pel Tura, i que ben segur ens ajudarien a fer de la diada de Sant Lluc una gran festa per la nostra ciutat.

Temps d'ordenances fiscals i pressupostos

Fa pocs dies va sortir publicat a la premsa que la majoria d’ajuntaments gironins, tal com feia preveure l’actual situació econòmica, estan molt preocupats per les seves finances i parlen de retallades importants en les seves despeses, especialment en el capítol de personal, pels pressupostos del proper any, mentre que la Regidora d’Hisenda de l’ajuntament d’Olot preveu pocs problemes pel nostre ajuntament gràcies al superàvit dels darrers exercicis.

Això, que fins i tot podria ser un elogi a la gestió, s’ha de modular considerant que tots els olotins i olotines patim l’efecte d’una nefasta revisió del cadastre, que va fixar preus de “bombolla immobiliària” al patrimoni dels nostres conciutadans, i que l’equip de govern socialista ha aplicat una política de fort endeutament i un augment de la pressió fiscal, emparat en l’esmentada revisió cadastral, que va tenir la seva màxima expressió en l’augment de més d’un 14 % en promig de la contribució que s’ha pagat aquest any 2009. No deu costar gaire gestionar sí tot ho basem en endeutar la ciutat per molts anys i pressionar econòmicament als ciutadans ! Ara és necessari que l’administració deixí de seguir esprement els recursos que moltes famílies necessiten per fer front a la crisi econòmica, especialment sí tenim en compte que la majoria de països del nostre entorn comencen a sortir-se’n mentre que els experts mundials pronostiquen que Espanya tardarà una mica més en trobar aquesta sortida.

Entrem en dies de negociació per les ordenances fiscals i el pressupost municipal pel 2010 i no ens ha agradat gens aquest missatge de “Olot rai” que ha recollit la premsa. Contenció, reducció de la despesa, concentrar-nos en allò que és bàsic, gestió eficient, ... són criteris imprescindibles que han de constar i quedar ben palesos en el pressupost de l’any que ve. Disminució de la pressió fiscal, és a dir abaixar impostos i taxes, també és una condició irrenunciable per la gent de Convergència i Unió. A veure que ens proposen els socialistes...